1.3. Tipologia d’analítica
Quan es fa referència al concepte d’anàlisi de dades, hem d’identificar a quina mena d’anàlisi fem referència. Existeixen quatre tipus principals: anàlisi descriptiva, anàlisi diagnòstica, anàlisi predictiva i anàlisi prescriptiva (figura 3):

Font: elaboració pròpia
- L’analítica descriptiva s’encarrega de revisar les dades que han estat registrades sobre un determinat fenomen per, posteriorment, resumir-los emprant mesures estadístiques que ens ajudin a comprendre què ha ocorregut i com s’ha produït el fenomen.
- L’analítica diagnòstica usa els elements descriptius per comprendre per què s’ha produït un determinat resultat o s’ha donat un comportament específic.
- L’analítica predictiva s’ocupa de predir què passarà si es reprodueixen les condicions en les quals un fenomen actua.
- Finalment, l’analítica prescriptiva estableix pautes d’actuació per obtenir un resultat específic que s’intenta aconseguir quan es donen les condicions oportunes.
Vegem-ne un exemple aplicat a l’anàlisi de l’índex d’abandonament dels estudiants que cursen una assignatura en línia:
- L’analítica descriptiva ens mostraria informació sobre el nombre de vegades que un estudiant es connecta al campus, cada quant temps ho fa, quines són les seves qualificacions mitjanes de les activitats d’avaluació, el nombre de missatges que ha enviat als seus companys, etc.
- L’analítica diagnòstica ens permetria conèixer les causes del baix rendiment de determinats estudiants, sobre la base de la informació que l’analítica descriptiva ens hagués proporcionat.
- L’analítica predictiva ens ajudarà a calcular la probabilitat que un estudiant abandoni l’assignatura en funció del seu nivell d’acompliment, mitjançant l’ús de determinats patrons de comportament que, en el passat, han evidenciat el mateix resultat.
- L’analítica prescriptiva ajudarà a definir marcs procedimentals perquè el personal docent actuï enfront de determinades situacions que l’ajudin a facilitar el procés d’aprenentatge de l’estudiant i, d’aquesta manera, ajudar-lo a complir els objectius acadèmics.
Les principals oportunitats de les analítiques de l’aprenentatge com a disciplina són el fet de revelar i contextualitzar la informació oculta fins ara en les dades educatives i preparar-les per les diferents parts interessades. No obstant això, existeixen dos objectius fonamentals de les analítiques (figura 5): la reflexió sobre les evidències de l’aprenentatge (vessant descriptiu) i la predicció futura sobre la base de les dades i patrons detectats (vessant predictiu). Podríem plantejar-nos algunes preguntes derivades de cadascun dels objectius especificats, d’aquesta forma, per l’objectiu descriptiu o reflexiu les preguntes que les analítiques de l’aprenentatge resolen són les següents:
- Què ha ocorregut?
- Quant, quan i on?
- On està exactament el problema?
- Quines accions cal realitzar?
En contrapartida, les preguntes derivades de l’objectiu predictiu de les analítiques de l’aprenentatge es mostren a continuació:
- Per què està passant això?
- Què succeirà si la tendència continua?
- Què passarà després?
- Què és el millor que podria ocórrer?
Per enriquir la contextualització de les analítiques de l’aprenentatge és interessant destacar que són una gran aportació en el marc de regulació de la Competència Digital Docent. Això ocorre perquè en una de les seves àrees (Àrea 4. Avaluació i retroacció) incideix especialment, ja que les analítiques de l’aprenentatge són molt útils per trobar evidències de l’aprenentatge. Una vegada s’han obtingut un conjunt de dades dels estudiants mitjançant l’ús de les tecnologies digitals, possibilita que el personal docent pugui analitzar, organitzar i interpretar aquestes dades, tant individualment com en forma grupal (figura 4).

Font: Adaptació a partir de la ponència del GTTA per l’actualització del MRCDD. Creative Commons BY-SA 4.0