2.2. Fases d’aplicació de les analítiques de l’aprenentatge
Elias (2011) proposa un mètode, vigent avui dia i seguit per la majoria d’autors, per l’aplicació de les analítiques de l’aprenentatge en set fases que es poden agrupar en funció de cada cas. Les fases són les següents:
- Seleccionar: Identificar les necessitats d’informació i les dades per recopilar.
- Capturar: Consisteix a la recol·lecció de les dades que han d’analitzar-se provinents de qualsevol sistema i en qualsevol format, la qual cosa ens obliga a pensar que el veritable repte és la normalització d’aquestes dades perquè puguin tractar-se i combinar-se transversalment amb les eines dissenyades per aquest objectiu.
- Analitzar i resumir: Aquesta fase requereix l’ús de tècniques d’estadística descriptiva bàsica, síntesi de dades, detecció de patrons o similars, per la presentació dels resultats obtinguts d’una manera elaborada. Això pot incloure representacions visuals en manera gràfica, per exemple.
- Predir: La possessió de coneixement sobre un determinat fenomen pot ser utilitzada per al disseny de models per predir determinats resultats quan en un escenari concret s’observen unes tendències o unes altres. Generalment, seran els algorismes els encarregats de realitzar aquestes prediccions, ja que aquest procés pot ser extremadament complex. No obstant això, davant les actuals limitacions pròpies de les analítiques de l’aprenentatge per l’anàlisi de determinats aspectes qualitatius sobre l’acompliment dels estudiants, és aconsellable que la predicció sigui duta a terme per part del professorat implicat en el procés educatiu.
- Usar: Si les institucions educatives o l’equip docent disposa de la informació adequada i també de les prediccions de futur sobre un determinat context, és convenient passar a l’acció mitjançant accions preventives que ajudin l’estudiant a aconseguir els seus objectius eliminant els riscos que la predicció mostra a curt termini.
- Refinar: Aquesta fase és important i necessària, ja que tot procés metodològic no està exempt de canvis en l’escenari en el qual s’aplica ni de l’aparició de noves variables a tenir en consideració. Per aquest motiu, la revisió i actualització dels procediments és imprescindible com a iniciativa de millora constant i iterativa.
- Compartir: Difondre els resultats als interessats (estudiants i/o professorat) en el format més adequat possible (visual/textual).
Si seguim el procés d’Elias (2011) i el comparem amb el continu de coneixement de Baker (2007), les dades se seleccionen i es capturen, després, es transformen en informació quan li atorguem significat en agrupar-los, classificar-los i resumir-los. La informació es transforma en coneixement si s’analitza i si es resumeix, per la qual cosa podem elaborar prediccions sobre el rendiment de l’individu. Finalment, aquest coneixement arriba a l’estadi de saviesa si l’emprem per actuar sobre els processos de treball col·laboratiu, refinem i perfeccionem tot el que no ens ha servit per facilitar la tasca de seguiment i compartim les experiències amb altres contextos similars.
Podríem considerar que la disciplina de les analítiques de l’aprenentatge té un fort component tecnològic, i així és per les primeres quatre etapes del mètode d’aplicació de les analítiques que acabem de descriure. Tanmateix, a la resta d’etapes del mètode proposat, el paper del docent és crucial en aquest procés, ja que serà ell qui interpreti els valors i els atorgui un significat, de tal manera que estigui en condicions de realitzar un seguiment i una avaluació de l’estudiant basada en les evidències de l’aprenentatge.